Aquest senyor amb barba (sempre, no el recordo sense) i ulleres és el meu pare. Morè i colrat, treballador, somiador i, com ell diu, un poc bohemi. Imprevisible i lluitador. Un noi de la Castella profunda que va acabar de mariner, com ho veus? Sí, sí, la nena del vestit blanc sóc jo. D'aquesta foto deu fer ben bé... uns 28 anys. Gairebé la meitat de la seva vida. Portem junts la meitat de la seva vida. Se'm posa la pell de gallina. Ara que jo també tenc una nena només penso que mai fins ara he sabut quant m'estima. Ni quant sóc capaç d'estimar-lo jo, ara encara més.
Doncs això, que em poso sentimental. Avui, a banda de compartir aquesta data important per a mi amb tu i per això he decidit que faré un 25% de descompte a totes les tartes. Perquè no sóc l'única que vol una tarta espectacular per al seu pare, no? Doncs això:
I tu, a qui li regales?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per compartir amb nosaltres la teva opinió