Aquesta entrada arriba tard, ho sé, però és per una bona raó. Tal vegada ja ho has vist, tal vegada no, però Dolç addictes està ficat en un projecte de tallers d'estiu de cuina per infants i la veritat que no tenc temps de gaire més. Si encara no saps de què estic parlant entra des d'aquí a la web d'Aedificat, la Fundació que organitza els cursos i podràs veure tota la informació. Encara estau a temps d'apuntar als vostres menuts una setmaneta ;)!
Un cop dit això, avui et proposo l'última recepta de I tu, què esmorzes? de la temporada. Ara a l'estiu fa tanta calor que no ve gaire de gust posar-se a enfornar, així que tanco secció fins que baixin les temperatures. I la tanco amb un clàssic: melmelada casolana!
Aquí a Mallorca, on qui més qui manco té un amic, company o conegut que té un trosset de terra amb algun arbre, fàcilment et pot veure envoltada de cubells amb fruita, sobretot prunes i albercocs, que no ets capaç de menjar-te. I encara més si vius a un poble. I encara més si saben que t'agraden els dolços i que intentaràs aprofitar la fruita tot el que sigui possible. Així que gairebé et veus abocada a fer confitura. A més a més és molt més fàcil del que pugui semblar.
La confitura o melmelada, en principi, només porta sucre i fruita. Jo l'hi afegeixo alguna cosa més: suc de llimona, algun aroma (com ara canyella) i algun os de la fruita. Per què? Perquè tenen el component principal que fa que la melmelada sigui més sòlida: la pectina. La pectina és una substància natural que fa de gelificant (també existeix en pols per afegir quan elaboren melmelada de forma industrial, però jo no la necessit), així la confitura no surt tan líquida.
Normalment, per fer melmelada s'utilitza la mateixa quantitat de sucre que de fruita. A mi em sembla que així surt massa dolça, i que també depèn de lo madura que estigui la fruita i del teu gust personal. Jo normalment pos una mica més de la meitat de sucre que de fruita.
Per exemple, per fer aquesta melmelada d'albercoc vaig emprar:
850gr d'albercocs nets i sense os
450gr sucre
canyella
el suc d'una llimona
Posam els albercocs amb una cullerada de sucre, el suc de llimona i la canyella al foc. Quan comencin a estar blanets, hi afegim la resta de sucre de cop i cuinam, removent bastant sovint perquè no es cremi ni s'aferri, fins que al remoure veiem que la confitura es "desenganxa" de l'olla. També podem comprovar si ja està posant un poquet de melmelada a un plat posant-lo en vertical, si la melmelada rellisca suaument està, si el que rellisquen són gotes líquides i el que és la fruita no, encara no està. Ho veureu també per la textura, quan tingueu una textura que us agradi la traieu del foc. Si en treure del foc veim que la fruita ha fet molta espuma l'hi podem llevar.
Per empotar el que faig jo és esterilitzar els pots bullint-los amb les tapes a una olla amb un drap al cul, perquè no xoquin i es trenquin, i deixar-los refredar. Un cop freds, els omplo amb la confitura ben calenta, acabada d'apartar del foc, els tapo i els poso amb la tapa per avall fins que refreden del tot perquè facin el buit.
Per la melmelada de prunes vaig fer servir:
1'5kg de prunes netes i sense os
uns 15 ossos
el suc d'una llimona i mitja
900gr de sucre
El procés és el mateix. Si les prunes són molt petites i costa molt treure l'os el que faig és posar-les senceres i afegir una mica més de sucre, surt boníssima!
Aquestes confitures, sobretot la de prunes, és fantàstica no sols per esmorzar, també per acompanyar plats de carn, sobretot de porc. I el millor: en fas un cop i en tens per tot l'any ;)!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per compartir amb nosaltres la teva opinió